Presentació

Soc en Pol Manzanares, estudiant de 1r B de CAFEMN a l'institut la Bastida.
Faig hípica a can Taió a santa Perpetua junt amb la resta dels alumnes de la meva classe, la professora Rosa i els monitors de can taió, Jordi i Pau

Apartat pràctic

Neteja de quadres:

Per a netejar les quadres es necessiten quatre materials, una pala, una forca, una carreta i palla neta.
Per a netejar-la, primer s'ha de retirar el cavall, portar els instruments (a excepció de la palla neta) i retirar totes les caixoneres i palla bruta amb la forca, posant-les a la carreta, un cop no quedin residus visibles, s'ha d'ajuntar la palla en bon estat en una o dos cantonades, per a veure els residus que no hem vist per a treure'ls. Sempre que la carrete s'ompli, portar-la al lloc adequat i buidar-la.
Un cop la quadra estigui neta, escamparem la palla neta apilada, portarem tanta palla nova com calgui i la escamparem uniformement, a cap lloc s'ha de veure el terra, doncs per al cavall rellisca.

Paraules traduides a imatges:

Preparació del cavall:

Per a netejar al cavall, avans i després del seu us, el lligarem amb un nus de cadena, deixant uns dos pams de corda de la paret al cap del cavall i, a una distancia prudent dels demés cavalls.
Agafarem els estris necessaris per a netejar-lo: um respall de cara, un respall de goma, un respall de cos, un respall de cua i crin i una eina per a les peülles.
Començarem amb la crin i la cara, pel cos, primer amb el respall de goma, amb suavitat i evitant les parts sensibles, el cavall ja fa notar quan li molesta, no s'ha de tenir por, al acabar amb el de goma, amb el respall de cos, treient-li qualsevol troç de fang o cosa enganxada tant en el cos, el coll o les potes. Finalment, amb l'eina per a les peülles, es una part insensible, així que no s'ha de fer suau, doncs no ho fariem correctament, el més important, es que se li vegi la ranilla o V.

A la hora de col·locar la sella, s'ha de posar primer un suador, a sobre d'aquest un protector de dors i finalment la sella, per a posar la sella, s'ha de posar la part aixecada darrere del coll del cavall, que no li toqui la creu, doncs es una part sensible, llavors, lligar la cingla per un costat i per l'altre, apretant-la sense fer-li mal. Fet això, s'ha de portar al cavall allà on muntarem i tornar-li a apretar la cingla que ara està fluixa (això es degut a que el cavall no vol que se li pugin a sobre, per tant, treu pit quan li posem la sella, però  el segon cop ja està mes tranquil). Cal tenir en compte que el cavall ha d'estar lligat mentre li posem la sella.

Paraules traduides a imatges:

Muntar el cavall:

Per a muntar el cavall, previament s'ha de preparar aquest com ja ha sigut explicat, a la hora de muntar-lo, primer s'ha de portar a l'àrea on serà muntat, un cop allà, comprovar que la cinga i els estreps estan correctament, llavors, col·locar-se al costat esquerre del cavall, posar les regnes a sobre de la creu, que quedi una meitat a cada costat, llavors, posar el peu esquerre a l'estrep, agafar-se a les regnes i al cavall a l'hora i saltar sobre la sella, finalment, col·locar el peu dret a l'estrep dret.

Un cop adalt, s'ha d'agafar les regnes amb el polze i el dit petit de la mà a baix, baixar els talons i mantenir l'esquena recta, mantenint una linea amb els talons

Un cop posats correctament, per a fer que el cavall es mogui, s'ha de colpejar al ventre amb els talons, amb mes o menys intensitat segons la velocitat desitjada, per a frenar-lo o reduir la velocitat, s'ha d'estirar les regnes cap al pit i empenyer els peus cap endevant.

A la hora d'anar al trot, per a marcar el ritme del cavall, el genet s'alçarà i baixarà sobre la sella, mantenint sempre els talons abaix i l'esquena recta, empenyant els malucs endevant i enderrere

UD 1 El cavall

Els primers cavalls daten de fa setanta milions d'anys, tenien el tamany d'un gos o una guineu garn i pesaven uns 20kg aproximadament.
Tenien quatre dits devant i tres darrere, amb els anys, van augmentar de tamany i van anar perdent dits

Actualment, la anatomia externa del cavall i de les seves peülles es la següent

Al repartir-se pel món i evolucionar per separat, van apareixer diferents tipus de cavalls: cavall del bosc, cavall de l'altipla, cavall de l'estepa, cavall de tundra..



 hi ha una especia que encara existeix de cavall lliure que mai ha sigut domat, el przewalskii

Desde el 2000 avans de crist, l'humà doma cavalls per a esforços musculars, sobretot per a tirar de carruatges i com a aliment, evidentment, es van buscar més aplicacions pel cavall (animal de sella, de guerra...), d'on aparegueren noves raçes creades pels humans, com el cavall de tir pesant/lleuger, de sella...

cavall de carreres
                                                                  cavall de tir pesant


Hi ha tres tipus genèrics de cavall:
de sang freda: calmats i pesats
de sang calenta: amb nervi i agresivitat
de sang càlida: creuement entre sang freda i calenta

La doma clàssica o reprise: es un espectacle de bellesa i sensibilitat del genet i sobretot del cavall, sol fer-se en una pista de 40X20m on es realitza una exibició realitzant moviments al llarg i ample de la pista, així com cercles, canvis de mans... les lletres de les pistes són iguals a qualsevol part del món

Ha d'haber total cordinació i concentració, doncs hi ha unes normes que aporten o resten punts a l'hora de realitzar una reprise, com utilitzar tot l'espai de les cantonades, canviar de mà adequadament, que el cavall vagi recte i decidit, a l'hora de fer un cercle tenir una mà oberta i l'altre enganxada al caval...


Races de cavalls


Àrab: Llarg, prim i de cua aixecada

Espnyol: coll ample, musculós i de cabell llarg

Anglès: prim i fibrat

Frisó: Alt, musculós, amb molt de pel (a les peülles també) sempre de color negre/marró

American quarter: Proporcionat, cos normal, no destaca gaire físicament

Perxeró: Musculós, gran, coll ample, extremitats curtes, molt pelut

Hannoverià: Alt, atlètic, cap prim, coll fi, potes llargues i fibrades, tots marcats amb una H

Berber: prim, no molt musculós, altura mitja

Menorquí: Equilibrat, musculós, cua baixa, pel llarg i fort, tronc llarg, sempre negre, sense una taca

COLORS BÀSICS

Simple negre: pel i pell negres, ulls foscos - variants: brillant, mat i opac

Simple alatzana: pel roig, pell negra i ulls foscos - variants: clar/rentat, ordinari, fosc i daurat

Compost castany: pel roig/marró, pell negra i ulls foscos. Crin cua i extremitats sempre negres - vaariants: clar, fosc i ordinari

COLORS MODIFICATS

Clapat (pio): taques blanques de mes de 5cm per tot el cossobre un fons simple

Appalosa: fons fosc simple o compost, taques blanques amb límits poc definits - variants: floc de neu, motejat i lleopard

Blanc: tot blanc, pell rosada, ulls marrons/blaus - variants: brillant i mate pàlid

Generals

Entrepelat: pocs pels blancs en alguna porció

Rodat: cercles de color diferent al fons

Carbonat: taques negres

Nevat/blanquejat: taques blanques

Mosquejat: petites taques negres

Atrutinat: petites taques marrons

Remolí: pels en forma d'espiral

Ratlla de mul: linia de pels foscos entre creu i cua

Regionals (cap)

Estrella: petita taca blanca al front

Estel: gran taca blanca al front, si aquesta te dimensions considerables, es anomenada careto

Cordó/Clista: linia blanca a la cara

Taca de carn: troç sense pigmentació als pels del voltant dels llabis o ulls

UD 3, material i equip

L'equip del genet

La part més important del genet es el casc, així, es el mínim que necessita, respecte el casc, el portador ha de tenir en compte: El casc ha de tenir tres punts de fixació, ser homologat, ser de primera mà, ha de ser de la mida correcta i s'ha de poder portar ben lligat. En cas d'un cop fort al casc, s'ha de comprar un de nou, sobretot si s'aprecia abonyegament, trencament o tall, doncs les caraterístiques de protecció del casc es veuen mermades, per tant, no ens protegirà de la mateixa manera.

De coll cap avall, ha de portar una vestimenta cómoda i protectora. De adalt a baix: La jaqueta (si en porta) ha de ser cenyida i gruixuda, que protegeixi be els braços. Els pantalons reforçats. Les botes de sola llisa i amb una mica de taló per evitar que el peu llisqui per l'estrep. En cas de que no sigui una bota alta, el genet ha d'utilitzar polaines. Per a les modalitats perilloses d'hípica, el genet ha de portar una armilla protectora per a possibles caigudes. Es recomenable que utilitzi guants pel fregament i pel fred. Per últim, mai ha de portar joies, penjolls... doncs es poden enganxar i provocar perills.

L'equip del cavall

Per  a fer travesses i viatges llargs, ha de portar alforges per a guardar coses. Una corda llarga, per a lligar o el que sigui necessari i mantes, pel fred i per protecció.

La part imprescindible per a manegar un cavall es la cabeçada de quadra o de feina (brida).
La mes simple, la de quadra, serveix per a dirigir-lo i lligar-lo a peu, mai muntant. Per a muntar, s'utilitza la brida, aquesta es diferencia de la cabeçada de quadra per utilitzar embocadura (tots els ferros que porta el cavall a la boca, entre els incisius i molars) i les regnes.

 


Tipus d'embocadures

Filet: es el tipus de fre (part que va a dins de la boca) mes suau, es d'acer i de vegades porta goma, n'hi ha de varis tipus i formes, els rígids apreten a la barra entre els incisius i els molars, els articulats apreten a les comisures

Mos: es un fre mes potent que el filet, te alguns tipus i formes també, normalment també tenen cadeneta que apreta la sotabarba.

Pelham: es una combinació entre filet i mos, amb anells per a la cadeneta i la embocadura.

També es poden trobar brides amb dos frens i dos regnes (dobles brides), amb aquest tipus de brida, s'utilitza una regna per a dirigir el cavall i l'altre per a frenar en cas necessari.

Col·locació de la brida

Per a col·locar la brida primer s'ha de posar les regnes al clatell del cavall així no pengen ni molesten, posar-li l'espatlla a la barbeta i la mà entre els ulls i el nas del cavall per a millor subjecció, llavors posar el fre a la boca del cavall, al lloc adequat, en cas de que el cavall no vulgui obrir la boca, s'ha de posar el polze entre els incisius i els molars, per dins de la boca i restregar-lo per la llengua o el paladar, al sentir fastic i agobi, el cavall obrirà la boca, llavors, amb la mateixa mà s'ha de posar suaument el fre dins de la boca i estirar de la testera (part de la brida que es posa a darrere de les orelles del cavall) per a aplicar amb seguretat el fre, llavors, s'ha de posar i lligar la resta de la brida a la cara del cavall. Es important que la musserola quedi ben subjectada i l'ofegador a uns quatre dits del coll del cavall.

Per a millor comprensió adjunto aquest video http://www.youtube.com/watch?v=WkmcMyFcDGQ

Manteniment de les cabeçades

S'ha de netejar cuidadosament i anar amb compte amb el desgast, les parts de pell mai s'han de mullar, en canvi, amb el fre, s'ha de netejar amb aigua i un fregall o respall, doncs el cavall hi deixa saliva i si no es treu, al secar-se queden residus i bacteris que poden enmalaltir al cavall.

Per a poder muntar-se a cavall, a més de la brida es necessita utilitzar una sella, es on s'asseu el genet i s'utilitza per comoditat i seguretat del propi genet i per reduir els danys al llom del cavall.

Per a muntar a recintes tancats, normalment s'utilitzen les selles angleses:

De doma: faldó llarg i vertical

De salt: faldó endevant i mes curt

Mixta: intermig entre salt i doma

Per a viatjar, s'utilitza una sella de ruta, que a mes està feta amb material més facil de rentar i més resistent

A la hora de col·locar la sella, s'ha de posar primer un suador, a sobre d'aquest un coixí protector i finalment la sella, per a posar la sella, s'ha de posar la part aixecada darrere del coll del cavall, que no li toqui la creu, doncs es una part sensible, llavors, lligar la cingla per un costat i per l'altre, apretant-la sense fer-li mal. Fet això, s'ha de portar al cavall allà on muntarem i tornar-li a apretar la cingla que ara està fluixa (això es degut a que el cavall no vol que se li pugin a sobre, per tant, treu pit quan li posem la sella, però  el segon cop ja està mes tranquil). Cal tenir en compte que el cavall ha d'estar lligat mentre li posem la sella

Per a millor comprensió, adjunto aquest video http://www.youtube.com/watch?v=3f7Y_eYHj1s

Per a travesses o per a algun problema del cavall s'utilitzen proteccions i benes, doncs també s'han de cuidar els tendons:

Proteccions de peus i mans (els peus són les peülles de darrere i les mans les de devant)
La part dura del protector ha de quedar a darrere, protegint la part dèbil de les potes, doncs a la part de devant hi ha os, on no es fan tan de mal

per a mans

per a peus

per a genolls

per les peülles també cal posar proteccions, doncs el cavall sense voler es pot trepitjar les mans amb els peus i fer-se lesions, al igual que les anteriors proteccions, aquestes també serveixen per a cops

Per a transport, els cavalls quan es transporten en camions i furgons, poden rebre cops pel moviment del vehicle, d'aquesta manera, es prevenen lesions

Per al fred també hi ha roba d'abric per al cavall, mes gran o mes petita i mes gruixuda o mes prima segons el clima. A més, quan arriba el fred, els cavalls desenvolupen mes pél per a abrigar-se de forma natural, posant abrics el cavall genera menys pel i no es necessari esquilar-lo

Tot el material, s'ha de netejar, sinó, produeix problemes al cavall i fins i tot al genet, començant per la sella, no li pot tocar l'aigua ni deixar que li toqui el sol massa estona, a l'hora de netejar-la, s'ha d'utilitzar sabó especial, oli o greix, doncs està feta de cuir i si no es tracta correctament, s'endureix i s'agrieta.

Les proteccions i benes s'han de planxar i rentar amb aigua, si te qualsevol arruga o pedreta, pot exercir pressió al cavall, en el pitjor dels casos, presionar una arteria i formar un coàgul que arriba al cor i el tapona, matant al cavall